Torrons de moniato via satèl·lit

A la família cuinera

Aquelles connexions als informatius amb corresponsals de països llunyans, on el so arriba uns segons més tard que la imatge, en una distorsió gairebé còmica (em recorda l’escena de la preestrena del film a Singing in the rain), es pot aplicar a aquesta recepta de torrons. Arriba quan ja l’han crucificat! I és que el pla del Nadal ha estat, sobretot, anar de metges, fer la rehabilitació (sí! encara cueja!), amb alguna estona, furtada al son, de punt de ganxo (vegeu aquestes meravelles a les ciutats)… Això, el temps ocupat, amprat, i preocupacions diverses no són massa favorables al bloc. Avui, dia “lliure”, cartes als reis enviades, i amb la decisió presa, m’assec i us remet aquest dolç de casa.

Aquesta recepta ens la llegà la tia Emilieta de Benimuslem, una dona distingida i dolça, amb aires d'una altra època, que sempre ens tenia preparat un bon berenar quan la visitàvem. La recepta original duu cacau en comptes d’ametla, però ma mare la prefereix i els fem així. Bé: la germana major, hereva pastissera/rebostera de ma mare, els hi fa. Aquesta vegada ha comptat amb el fill major, una amiga i la neboda menuda, que tenia molta cura amb les neules i mirava perquè tot isquera bé. Transmissió generacional. Jo m’he aprofitat de la feina i, encara que siga via satèl·lit, us la passe, que no cal que siga Nadal per menjar-ne.

Recepta del torró

Ingredients

1kg de sucre de canya

1kg de moniatos

1kg d’ametlla mòlta

1 bescuit sec

La corfa d’una llima

Canyella

20 neules

Elaboració

Es dissol el sucre amb un raig d’aigua, a foc lent, perfumant-lo amb la pell de llima ratllada i canyella. Tot seguit, cal afegir el moniato bullit, ben trinxat, i el barregem. Aboquem -seguim amb la cassola a foc lent- l’ametla mòlta i el bescuit (ratllat). Continuem remenant uns minuts més amb el foc lent.

Per a l’elaboració de les tauletes

1 drap de fil

Recipient amb aigua

Farina

Guants

Pasta del torró

Neules

S’estén el drap sobre la taula o espai de treball que hem disposat. L’humitegem esguitant-lo  amb els dits (podem fer servir el bol que hàgem omplit amb aigua). Col.loquem la neula sobre el drap humit i humitegem les vores del seu eix. Després, mesurem una cullerada de torró (al voltant de 100gr de torró/neula) i, modelant-la amb les mans, l’afermem. Ara, sobre la neula, construïm el lingot de torró, amb cura. És moment de tancar la rajola amb  les semiesferes laterals de la neula, i també  les de les vores de l’eix. Si cal, humitegem una mica per acabar de tancar –la bé). Per acabar, arrenglerem les pastilles fetes sbre una safata enfarinada i reservem (mínim 2h).

Aquests torrons casolans, fets amb ingredients de temporada, suaus i gens greixosos, són una delícia. Si encara no us heu atipat de dolç, proveu de fer-ne. Amb tot el gust de la Ribera. Via satèl·lit, això sí.