L'estiu que se'n va...

L’estiu se me’n va de les mans. Se’ns en va. Sense remei.

La platja, avui, estava molt tranquil·la. Més que això. Buits a l’arena, espais per poder gaudir de la sensació d’intimitat en un lloc tan dotorejat. Hi passeja la gent de cada dia. Quasi. Molts estan deixant la roba còmoda, el banyador, la llibertat, per la ciutat, la roba de vestir, el despertador. Jo, amb l’estiu de clínica i gimnàs que he dut, em resistesc a deixar perdre les estones de mar, de paisatge, de silenci, que puguen quedar-me al setembre. L’estiu, però, se’n va, i prompte no me’n semblaran tan abellidores les fruites i verdures… Un ubi sunt verd i roig.

Abans, però, que això passe, carpe diem, que tempus fugit, i aprofite els darrers cogombres, els pimentons i les millors tomates de l’horta valenciana (sí, la que encara no queda soterrada sota el ciment!!) que, en arribar l’octubre, gairebé ja no compraré. N’hi haurà, al mercat, però el seu temps s’haurà acabat, i faig per proveir-me de productes de temporada i d’ací a prop. Ja frise per torrar carabassa, fer codonyat o menjar-me un parell de mandarines. Mmmmm!! El cicle de les estacions, que ens fa gaudir de la repetició i l’alternança com si fóra novetat, com els xiquets que, en arribar a casa després de dos mesos d’estiueig, “estrenen” el sofà, l’habitació, la roba que no cabia a la maleta…

Perdoneu les digressions, però no me’n puc estar, de guaitar per la finestra i de mirar cap endins.

Aquests darrers dies d’estiu, la calor s’ha instal·lat per aquestes terres i un gaspatxo, un esgarradet de pimentons torrats i bacallà, una amanida de tomata (i poc més) es fan més abellidors i necessaris. L’altre dia, el meu fill, en el darrer dia de les seues vacances, em va regalar un gaspatxo andalús boníssim. Al meu torn, els vaig fer un gaspatxo de cogombre, senzillíssim, per acompanyar unes sardinetes escabetxades delicioses. Fa vergonya de dir-ne la recepta, de tan fàcil com és.

Ingredients

quatre o cinc cogombres mitjanets

un iogur blanc

el suc d’una llima

dos grans d’all

un raig d’oli d’oliva

sal

pebre mòlt

unes fulletes de celiandre, julivert o menta (opcional)

Elaboració

Ja ho veieu: de vergonya! Batedora, a la nevera i avant! N’hi ha qui hi posa pa, ametles… Jo el faig així i està ben bo. Lleuger, ideal per acompanyar un bon plat de peix a la brasa o una truita de creïlla, o…

La lluna (que ha crescut i minva mentre aquest post es cou, tan lenta vaig) aguaita mentre l’aroma dels arrossars m’amera de sensacions, de records. Setembre és un bon mes. Reivindiquem-lo. Apurem les fruites i les verdures estivals, les passejades per la natura, els banys, que ja arribarà octubre amb ciutat, ritme, carabasses, mandarines… Xe, si també em fa goig!