Cócs i coques… Tot un repte!

Fa uns dies vaig rebre un paquet ben substanciós: els llibres “Els dolços i els salats als forns de Vinaròs”, de Massitet i Juanjo Roda, entre d’altres, i “La cuina del mercat de Vinaròs”. Dos llibres fabulosos, l’únic defecte dels quals és deixar un regust a poc… Totes les receptes m’encisen. Arrelades a la terra, amb productes de temporada. Tenen l’autenticitat i l’aroma d’acabat de coure, el respecte, l'estudi, la cura pel patrimoni cultural (la cuina n’és un gran exponent), i la posada al dia, la innovació… Em fa recordar els forns del poble, l'escalforeta aromàtica, l'ofici abnegat. I, passant-ne les pàgines, em vénen ganes de fényer i enfornar.

Sí; ho sé: havia d’haver-me’ls comprat fa temps, però és ara que he tingut la inspiració de fer la comanda a través de la xarxa (vegeu, si en sóc, d’ase!). 
Aprofitant que diumenge passat havíem quedat per dinar a ca Lola, em posí en farina. El primer cóc, de prova, vingué de la mà d’unes sardines que havíem de cuinar ja, i no m’abellia torrar-les i prou. Va eixir ben bo. Si de cas, una mica massa prima la massa (defecte de la cuinetes). El segon, el de tomata amb pimentó i tonyina. La vespra fiu el sofregit, i de bon matí em vaig posar a amassar. Em va eixir una mica morenet i gens fotogènic, malgrat haver seguit totes les instruccions fil per randa. I és que cada forn té una manera de fer. Calen moltes provatures per trobar-ne el punt. Aquest de l’apartament és una fera ferotge que ho arrassa tot si ens despistem una miquiua, o si confiem en els temps de cocció indicats a les receptes. La recepta, ací:

Ingredients

Per la massa:

 farina, la que entre

15 g de llevat de forner

1 got d’ aigua

½ got d’oli

Farciment:

1 kg, o 1’5 kg de tomata natural (la pelem i la triturem)

2 pimentons grossos

un tros de tonyina de sorra (al mercat en venen, a les parades de salaons; als supermercats, en potets de vidre)

pinyons

oli

sal

Preparació

Pastem la massa i la deixem fermentar mitja hora (vegeu la recepta de la coca de trempó).  

Fregim en una paella els pimentons tallats a tires. Quan canvien de color, hi aboquem la tomata triturada; quan estiga cuit, ho deixem refredar. Estenem la massa en la llanda de forn (untada amb oli) i fem una vora un poc alteta. Hi aboquem el farcit, i hi repartirem els pinyons i la tonyina dessalada. Es pot empolsar una miqueta amb farina perquè qualle l’aigua de la tomata, i al forn, una mitja hora a 190º aproximadament (ja sabeu, depén molt del forn).

Una variant rau a fregir la clàssica tomata amb pimentó i tonyina, tot junt a foc lent.

Malgrat el bronzejat del cóc, jo, cabuda i persistent, no només me l'enduguí a casa Lola, sinó que duia tots els ingredients per preparar un cóc de fruita del temps (de bresquilla, en concret; la recepta, al llibre). M’agrada donar feina on vaig, i així, mentre els xiquets es banyaven a la piscina vam pastar les postres. El seu forn, més feble i tímid, un xic massa educat, va allargar la cocció més enllà del temps indicat. Prou per xarrar bona cosa i posar-nos al dia! No sé si la piscina obre la gana, però en vam menjar bona cosa, del dolç i del salat.

D'altra banda, fa uns dies vingueren a fer una volteta per la devesa i per sopar amb nosaltres Adela i família. Els adolescents, ja sabeu com són, quan agafen un tema, un acudit, uns mots que els criden l’atenció, els repeteixen fins fer-nos-els avorrir. El de les vacances compartides a pasqua va ser “coca de trempó”. Quan s’assabentaren que existia la famosa coca, el meu fill començà a demanar-la. Vet ací que, quan vaig tornar de la sessió de rehabilitació, els meus xics ja en tenien la recepta. No sé si el forn pensa, i està contra mi, o si sóc jo la de l’encefal·lograma pla (o tot plegat), però a Uiso li va eixir al punt, i a la primera! Heus-ne ací la recepta:

Ingredients                                          

                      
                        
                    

Per la massa:

 farina, la que entre                                        

15 g de llevat de forner

1 got d’ aigua

½ got d’oli 

Per al farciment:                                   

tomates  de qualitat

pimentons

ceba (preferiblemente, tendra)

julivert

oli

sal

pebre roig

Elaboració

Barrejarem en un un bol l’aigua i l’oli, la sal i el llevat. Anem incorporant-hi la farina fins que la puguem pastar. Aleshores, la treballarem sobre el banc untat amb oli uns deu minuts. Tot seguit, la tapem i la resguardem de l’aire una mitja hora perquè fermente.

Mentrestant, tallem ben fineta la verdura (la ceba, la podem escaldar) i l’amanim amb sal, oli i pebre. Untem la llanda amb oli, hi aplanem la pasta i la farcim amb el trempó ben escorregut. Hi fiquem sal i un rajolí d’oli. És el moment d’enfornar-la, amb el forn ja calent, una mitja hora a 180º aproximadamente (si coneixeu el forn, ja teniu la meitat de l’èxit assegurat).

Cócs i coques, en dolç i en salat, són un àpat agraït, senzill, molt apte per un sopar informal. Tenen semblança amb les pizzes, sí, però són ben nostres, i des d’ací els i les reivindique, que el nostre patrimoni cultural passa, també, pel forn.